Cesk Freixas - Coses nostres lyrics

rate me

Que la memòria no m'esborri el millor hivern

i el fred d'esperar-te,

aquelles nit de dimecres a diumenge

quan sorties del teatre.

Com ens estimàvem

i ens estimem encara.

I aquest ofici tan salvatge...

Les hores al cotxe,

metros que no avancen,

arribar al poble i respirar...

I així aforta alguna cosa al mig del pit,

com cremar una llar de foc.

I veiem casa a un futur immediat,

viure junts té aquesta sort.

Quadres de l'Ovidi,

els llums que no apago,

hi ha roba estesa a la terrassa,

els vespres de seria

com en Pere i na Laia.

Que tu la vida et queda bé...

Possiblement haurem d'aprendre tantes coses

i tantes d'altres que no ens caldran.

Obrir les mans, agafar l'aire,

arribar al poble i respirar...

Vindrà el carter

i no tocarà la nostra porta

però no ens fan falta els seus petons.

I quan m'enviïs un missatge amb una "T"

ja seràs a l'estació.

Pujo les escales,

busco la sortida,

compro el diari a la botiga,

llegeix-ho "La Paraula",

després te localitzo,

hissar la vela i navegar.

Possiblement haurem d'aprendre tantes coses

i tantes d'altres que no ens caldran.

Obrir les mans, agafar l'aire,

arribar al poble i respirar...

Possiblement haurem d'aprendre tantes coses

que serà fàcil enfrontar-nos al futur.

Obrir les mans, agafar l'aire,

hissar la vela i navegar.

Obrir les mans, agafar l'aire,

arribar al poble i respirar...